Llegeixi la versió en castellà

El Govern ha recuperat la Conferència de Presidents de governs autonòmics per al pròxim 17 de gener i ja sap que segurament no podrà comptar ni amb el lehendakari Iñigo Urkullu ni amb el president Carles Puigdemont. Les dues absències són molt sonades i posen en dubte la viabilitat de la trobada. Si les dues principals comunitats autònomes no acudeixen a la cita, tot el que es debati en aquell fòrum perd força sentit. Però les dues absències tenen una lectura diferent. El Govern central no té cap problema amb el basc. Urkullu diu que no va perquè vol tenir una “relació bilateral” amb Rajoy i no li ve de gust ser “en una taula multilateral que no ofereix solucions per a l’autogovern basc”. És a dir, pur soroll declaratiu de cara a la galeria, mentre la quota basca va com un coet.

El cas català és molt diferent. Les relacions estan cada dia que passa més deteriorades pel procés independentista i l’absència de Puigdemont en aquesta conferència contribuirà que empitjorin encara més. Fa pocs dies, el 22 de desembre, el Parlament va acordar la convocatòria del referèndum sobre la independència incloent-hi l’important matís que hauria de ser acordat “amb l’Estat espanyol”. Costa molt d’imaginar com es pot arribar a aquest pacte quan les relacions bilaterals estan tan trencades. Com es pretén convèncer el Govern central? Amb declaracions a través de la premsa?

l vicepresident Oriol Junqueras no ha deixat d’anar al Consell de Política Fiscal i Financera, on ha tingut protagonisme i ha pogut expressar en veu alta les queixes

Per això, creiem que Puigdemont hauria d’anar a la Conferència de Presidents i poder explicar el seu projecte independentista. I parlar. I escoltar. Va ser Joan Carles I qui, el desembre del 2003, li va dir a Ernest Benach, quan aquest va ser nomenat president del Parlament, aquella famosa dita de “parlant s’entén la gent”, una divertida frase que després repetiria moltes vegades l’aleshores líder d’ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira.

Els sectors independentistes addueixen que l’actual Monarca no va rebre en audiència la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, després del seu nomenament i, per tant, ells també tenen tot el dret d’actuar de la mateixa manera. No tots pensen igual. El vicepresident Oriol Junqueras no ha deixat d’anar al Consell de Política Fiscal i Financera, on ha tingut protagonisme i ha pogut expressar en veu alta les queixes pel sistema de finançament i, sempre que ha pogut, la seva voluntat de convertir Catalunya en un estat dins de la UE.

Però a mesura que s’acosta la data del 17, les dues postures continuen irreconciliables

Per convèncer Puigdemont, el Govern central hauria de preparar un ordre del dia adequat perquè el president es pugui explicar, de la mateixa manera que el ministre Montoro cedeix a Junqueras el protagonisme que Catalunya té en el Consell de Política Fiscal. I això no suposa cap discriminació per a cap comunitat. Catalunya és el principal problema d’organització territorial que té avui Espanya i no té sentit que Puigdemont estigui al mateix nivell que la resta dels presidents autonòmics. No es pot plantejar la seva intervenció dins l’apartat de “precs i preguntes”.

Però a mesura que s’acosta la data del 17, les dues postures continuen irreconciliables. Si no hi ha un miracle, s’haurà perdut una altra oportunitat per plantejar un desglaç que avui sembla il•lusori. Puigdemont té molt clar el que vol: la independència. I el fet de no ser cap de cartell en les properes eleccions li confereix una actitud encara més bel•ligerant amb el Govern central que si fos un candidat que es mogués amb pretensions electoralistes. Puigdemont acaba d’anunciar que se’n va i això encara li radicalitza encara més. Alguns consellers del seu Govern ho han notat en la pròpia pell, ja que Puigdemont els ha censurat per ser massa tebis a l’hora de plantar cara al Govern central.

El Govern central també tindria una gran oportunitat per rebutjar el projecte de Puigdemont amb els seus arguments

Amb tota la convicció que Puigdemont té en la bondat de les seves idees, les hauria de defensar a Madrid. Difícilment convencerà la resta de comunitats i el Govern central, però s’haurà pogut expressar de forma clara. Igual que en el seu dia, una representació del Parlament –Jordi Turull, Marta Rovira i Joan Herrera– van anar al Congrés a defensar la necessitat de convocar una consulta i, segons les seves paraules, “carregar-se de legitimitat”.

I el Govern central també tindria una gran oportunitat per rebutjar el projecte de Puigdemont amb els seus arguments. No a través de declaracions públiques i d’actuacions judicials. Parlant s’entén la gent.

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Conoce cómo se procesan los datos de tus comentarios.