De tots els diputats del Bundestag és segurament Andrej Hunko (Munic, 1953) qui més ha defensat el dret a l’autodeterminació dels bascos i catalans a Alemanya. Hunko, que pertany al partit Die Linke i és també membre de l’Assamblea Parlamentària del Consell d’Europa (PACE), va ser observador internacional durant el referèndum d’autodeterminació de l’1-O a Barcelona i Girona.

Aquest dimarts la fiscalia general de l’estat federat de Schleswig-Holstein ha sol·licitat l’extradició de Carles Puigdemont. Quines oportunitats té ara Puigdemont per evitar-la?

Ara ha de decidir-ho el Tribunal de Schleswig-Holstein. Puigdemont pot evitar-la presentant una demanda al Tribunal Constitucional. Un estudi dels serveis jurídics del Bundestag que vaig encomanar personalment al novembre diu clarament que fins i tot amb una ordre de detenció europea no ha de ser lliurat si existeix l’amenaça de persecució política o de vulneració dels seus drets fonamentals. El govern alemany també pot exercir el seu dret de veto contra l’extradició.

Tot i que la majoria de la població i dels partits al Bundestag està en contra de l’extradició, el govern alemany ja ha dit que no vetarà la decisió. Poden els partits al Bundestag pressionar el govern per fer-lo canviar d’opinió?

La pressió política sobre el govern alemany és ara mateix molt important. La majoria de la població a Alemanya està en contra de l’extradició, també la majoria dels votants de tots els partits tret de la CDU-CSU. Malauradament, la majoria dels partits s’amaguen rere els tribunals. El Bundestag es tornarà a reunir d’aquí dues setmanes. Die Linke ja ha demanat un ple especial, però ha estat rebutjat. En qualsevol cas, ho tornarem a intentar d’aquí dues setmanes.

I poden els independentistes catalans influir en aquesta opinió amb manifestacions o altres accions des de Catalunya? Després de la detenció de Puigdemont es va convocar d’immediat una manifestació que va acabar davant el consolat alemany

Trobo molt bé que els partidaris de la independència expressin les seves demandes per mitjans pacífics i democràtics com van fer diumenge a Berlín. La població a Alemanya coneix molt poc el conflicte i serà positiu que, si és possible, es portin a terme molts debats.

Va ser observador internacional al referèndum de l’1 d’octubre. Quins records té d’aquell dia?

Sobretot, la inconcebible desproporció de la violència de la Guardia Civil. I vaig ser testimoni d’un impressionant moviment per la democràcia, com no en conec a cap altre lloc d’Europa en els darrers anys.

Els jutges espanyols consideren el referèndum anticonstitucional. Per què vau participar igualment com a observador internacional?

Vaig anar-hi com a observador, es tractava d’un fet important a Europa i estic content d’haver-me pogut formar una imatge dels esdeveniments en primera persona. Mai m’he pronunciat sobre la legalitat del referèndum en base al dret espanyol o sobre la qüestió de la pertinença de Catalunya a Espanya.

Die Linke demana que Puigdemont no sigui lliurat a les autoritats espanyoles. Podemos i Izquierda Unida no en són tan entusiastes. Molts dels seus membres diuen que Puigdemont és un polític burgès i apunten a les seves polítiques sovint neoliberals. Què li diria als seus companys a Espanya?

Podemos i IU es troben sota una enorme pressió a Espanya. S’han posicionat contra l’aplicació de l’article 155, que és l’origen de la situació actual. Juntament amb Pablo Bustinduy, de Podemos, vaig demanar a l’octubre a la PACE, al secretari general Thorbjorn Jagland que mediés. En la meva opinió les esquerres han de comprometre’s de manera clara contra la repressió i per una solució política, independentment que Puigdemont sigui un polític burgès o no.

Deja un comentario