Torna el referèndum pactat. Les dues grans candidatures independentistes han coincidit aquest dimecres a recuperar el que part del sobiranisme considera una pantalla superada, en una jornada jornada de campanya marcada un dia més pels presos polítics. Tant pel que han dit, com pel que s’ha dit, s’ha fet -o s’ha prohibit fer- respecte a la seva situació.

La jornada l’ha iniciat de bon matí el vicepresident cessat de la Generalitat i candidat d’ERC, Oriol Junqueras. Per persona interposada. El portaveu d’ERC al Congrés, Joan Tardà, ha llegit des de l’estrada d’oradors de l’hemicicle, en la sessió de control al Govern, una carta de Junqueras des de la presó d’Estremera en què aquest ha tornat a demanar –o més aviat, a exigir– a Mariano Rajoy que “abandoni el camí de la repressió i iniciï el camí de la política” el 22 de desembre. Pronosticant tàcitament una nova majoria independentista en les eleccions, Junqueras ha emplaçat el president espanyol a “acceptar” i “respectar” el resultat de les urnes. I també a “implementar-lo de mutu acord”. “Sense cops de porra, aquest cop”, ha afegit, en referència al referèndum de l’1 d’octubre, i considerant el 21D com un nou plebiscit. També per ERC, el conseller cessar Carles Mundó  ja havia dit diumenge, en una entrevista a Públic, que la seva proposta “segueix sent un referèndum pactat”.

En una línia molt semblant i en la mateixa sessió, gairebé com si s’haguessin coordinat, s’ha expressat l’altre formació independentista de la Cambra. El portaveu del grup del PDeCAT, Carles Campuzano, ha donat també per fet que “la demanda democràtica del referèndum tornarà a guanyar les eleccions del 21D”. I ha retret a Rajoy que “davant les nostres demandes de diàleg polític, vostè i el seu Govern s’han parapetat en l’argument del respecte a la llei, oblidant que la llei respon al principi democràtic i a la realitat social”.

“El normal i de sentit comú a Catalunya és elevar a categoria de llei, a través d’un acord polític, la voluntat dels catalans de decidir el seu futur”, ha afegit, en una no gaire vel·lada al·lusió a un futur referèndum acordat. Però més diàfan ha estat un altre dirigent del mateix partit.

En una xerrada a Barcelona Tribuna, el conseller cessat –i pres excarcerat– Josep Rull, número 6 de la llista del PDeCAT, ha assegurat que “hi ha marge dins de la Constitució” per celebrar un referèndum en què els catalans “decideixin el seu futur”. Rull, que el dia anterior havia evitat parlar de vies unilaterals, ho ha tornat a fer aquest dimecres –afegint-hi el matís, mig de broma mig de debò, que el seu advocat no l’hi permet–. I ha insistit que la candidatura que encapçala Carles Puigdemont no renunciarà mai a la via dialogada.

La Junta Electoral segueix en campanya

A més de les peticions  –o exigències– de diàleg, l’objectiu immediat dels partits sobiranistes és revertir la situació anòmala a Catalunya tant per l’aplicació del 155 com pels presos. I les peticions perquè siguin posats en llibertat han tornat a ser notícia. Amb la Junta Electoral Central de protagonista. Agents dels Mossos d’Esquadra han entrat aquest dimecres en diverses conselleries de la Generalitat per enretirar els cartells cartells i llaços grocs que demanen la llibertat de Junqueras, el conseller Joaquim Forn i els Jordis. No només de les façanes, sinó també dels despatxos, segons han denunciat els treballadors.

La retirada dels símbols obeeix a una ordre de la Junta Electoral, que ja abans d’iniciar-se la campanya va prohibir la presència de llaços i pancartes pels presos en edificis públics. La Junta també ha marcat de prop el que pot dir i no pot dir TV3 –”consellers exiliats”, per exemple, és un terme tabú des de fa dues setmanes–. I ho ha tornat a fer. La JEC ha obert un expedient sancionador contra la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals per dos editorials de l’estrella dels matins a Catalunya Ràdio, Mònica Terribas, en què la periodista feia exactament el que promet la secció: editorialitzar. Massa, a criteri de la Junta Electoral, que considera que Terribas havia “vulnerat la neutralitat” exigible als mitjans públics en període electoral. La CCMA ha anunciat que recorrerà la sanció.

També sobre la Junta Electoral, i també des del Congrés, ha parlat el Síndic de Greuges, Rafael Ribó. Ha considerat que el fet que hi hagi candidats a la presó i a Brussel·les “conculca drets fonamentals”, i que la JEC hi hauria d’intervenir “decididament”. Ribó, que ha acudit al Congrés per presentar en comissió parlamentària el seu informe sobre la repressió policial de l’1-O, ha fet aquestes declaracions a les portes de la Cambra. No ha pogut fer-les dins de l’edifici del Congrés i assegut, després que la Mesa denegués una petició del grup d’Unidos Podemos-Catalunya en Comú-En Marea perquè li cedissin una sala per presentar el seu informe als mitjans.

Iceta, Albiol i Arrimadas dissenteixen per l’indult

Els presos, de fet, també han estat presents en el discurs dels partits que van donar suport al 155. De molt diferent forma, però. El primer secretari i candidat del PSC, Miquel Iceta –que ha comptat amb la presència del líder del PSOE, Pedro Sánchez, desembarcat en la campanya catalana– s’ha mostrat a favor que siguin indultats “si hi ha sentència condemnatòria”, i ha recalcat que demanaria “sense cap mena de dubte” l’indult si fos president de la Generalitat.

No són de la mateixa opinió la resta de formacions del bloc del 155. La candidata de C’s, Inés Arrimadas, ha carregat contra Iceta per la seva proposta, que ha considerat que significa la “preparació d’un nou tripartit”. I més durs han estat encara al PP. “Menys preocupar-se d’indults, i més preocupar-se de 470.000 catalanes que estan a l’atur”, ha respost el cap de llista i líder a Catalunya de la formació, Xavier García Albiol, en un acte a Lleida –també acompanyat, com Iceta, pel seu líder estatal, en aquest cas Mariano Rajoy–.

Els populars, de totes formes, han tingut aquest dimecres un tema estrella propi en la campanya. Rajoy, en un acte amb Albiol a les caves Freixenet, ha demanat que “no es castigui ni boicotegi ningú per la circumstància de ser català”. El mateix dia que el Congrés ha aprovat una proposició –no de llei, i per tant, simbòlica– del PP que es posiciona contra el boicot als productes catalans.

El possible boicot s’ha promogut en les xarxes socials des de part de l’opinió pública més espanyolista, i recorda al dels anys 2005 i 2006 contra el cava català. Un boicot, el d’aquells anys, que va créixer en terreny abonat per la campanya del PP per recollir signatures contra l’Estatut de Catalunya, i a la qual el partit de Rajoy va destinar mig milió d’euros.

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.