El vicepresident cessat de la Generalitat i diputat electe per ERC, Oriol Junqueras, ha esgrimit aquest dijous davant el Tribunal Suprem la seva aposta pel “diàleg bilateral” i “l’acatament de la legalitat”, en la vista per decidir si queda en llibertat provisional o continua en presó preventiva. Junqueras ha argumentat que és un “home de pau” amb profundes conviccions religioses, i la seva defensa ha al·legat que ha de quedar en llibertat perquè es respectin els seus drets de participació política

Després de la declaració de Junqueras, el seu advocat, Andreu Van den Eynde, ha explicat que el líder d’ERC ha dit davant la sala del Suprem que aposta “pel diàleg bilateral, les vies pacífiques i l’acatament de la legalitat”. L’advocat s’ha mostrat optimista, perquè, segons ha afirmat, el jutge Pablo Llarena no ha volgut entrar en el “joc” de la fiscalia de “fer el judici abans de començar”.

Junqueras està empresonat des del 2 de novembre per suposats delictes entre els quals hi ha els de rebel·lió, sedició i malversació, per la declaració d’independència no implementada del 27 d’octubre. En la mateixa causa estan imputats la resta de membres del Govern cessat per Mariano Rajoy, incloent-hi el president Carles Puigdemont.

La Fiscalia pretén que Junqueras només surti de la presó per recollir la seva acta de diputat, de tal manera que després torni a la presó d’Estremera (Madrid) i no torni més al Parlament fins que el Tribunal Suprem sentenciï si va cometre rebel·lió, sedició o malversació durant el procés independentista, segons fonts jurídiques. Junqueras declara aquest matí davant el Suprem, en una vista per decidir si manté o aixeca la presó provisional per al líder d’ERC.

El ministeri públic defensa en la vista que se celebra aquest dijous al Suprem que Junqueras té els seus drets limitats pel fet d’estar en presó provisional, i que només pot sortir de la presó per a la sessió de constitució del nou Parlament elegit el passat 21 de desembre.

La Fiscalia té previst fer un paral·lelisme entre Junqueras i el membre de l’organització terrorista ETA Juan Carlos Yoldi Múgica, a qui fa 30 anys li van permetre acudir al ple d’investidura del Parlament basc en haver sortit elegit com a cap de llista per Herri Batasuna. L’Audiència de Pamplona va establir el 1987 en aquell cas que si la legislació “permet als ciutadans en presó preventiva, encara que estiguin acusats de delictes castigats amb penes severes, la seva presentació com a candidats a parlamentaris o presidents de comunitats autònomes i són elegits democràticament, oposar traves a l’exercici del seu dret lesionaria al seu torn els drets polítics dels seus electors”.

L’advocat de Junqueras, Andreu Van den Eyden, exposarà al Suprem que no permetre a Junqueras participar al Parlament no només afecta els seus drets polítics, “sinó també els drets de milers de catalans que l’han triat per representar-los” com a cap de llista d’ERC. Quan, a més, la causa del Suprem encara està en una fase inicial i ha dos peces secretes, segons fonts jurídiques.

La Fiscalia s’oposa que Junqueras acudeixi a les sessions plenàries, ja que considera que la Llei general penitenciària permet limitar els drets civils dels presos (article 3).

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Conoce cómo se procesan los datos de tus comentarios.