Vagues generals, manifestacions massives, acció directa a les Corts i als bancs… Bona part de la ciutadania grega no consent que el programa d’austeritat contra el qual va votar segueixi implementant-se per estrènyer-los, fins i tot amb més força. Després d’haver rebut un rotund ‘no’ en el referèndum del 2015 a la signatura del tercer memoràndum amb la Troica, el govern d’Alexis Tsipras va signar de totes maneres el document i, des de llavors, compleix amb detall cadascuna de les exigències que imposen al país els creditors estrangers.

El paquet de mesures acordat a la fi de gener amb el Banc Central Europeu, l’FMI i la Comissió Europea per al lliurament del darrer tram del rescat -18.400 milions d’euros- n’és la gota que fa vessar el got per a sindicats i oposició. El document conté al voltant de cent reformes dirigides a la “neteja” dels comptes estatals, l’augment de la recaptació fiscal i la retallada de despesa pública, amb l’accent posat en un impost extraordinari a la propietat privada, la fi de la històrica reducció de l’IVA per a les illes, noves retallades en pensions, la dràstica eliminació d’hipoteques impagades i l’inici de tràmits per a la privatització de companyies energètiques.

Retallat el dret a vaga

A Grècia s’han celebrat més de cinquanta vagues generals des del començament de la crisi econòmica el 2009, i poques són les setmanes en què un servei públic o privat no detingui la seva feina per reclamar millores condicions laborals. No obstant això -o precisament per això- la cúpula del capitalisme mundial va posar la limitació de tan intens activisme sindical com una de les seves condicions bàsiques per seguir dipositant fons d’emergència en les arques hel·lenes. El 14 de gener els diputats de Syriza van aprovar en solitari una nova legislació que endureix les possibilitats de convocatòria de vaga, ja que les assemblees de les delegacions sindicals locals hauran de tenir ara una participació mínima del 50% dels afiliats -únicament aquells amb la seva quota al dia- mentre que abans n’hi havia prou amb el 20%.

La Confederació General de Treballadors Grecs (GSEE) i el sindicat dels funcionaris ADEDY van esclatar des de l’anunci d’aquestes mesures en una onada de protestes contra “les dramàtiques retallades dels drets socials” i per la reivindicació d’una “acció sindical lliure, sense cap intervenció estatal ni patronal”, tal com van anunciar els seus portaveus. Mentrestant, Alexis Tsipras insisteix que és mentida que el canvi en la legislació pretengui acabar amb el dret de vaga i que l’augment del quòrum necessari només afectarà a les assemblees dels sindicats locals i no a les votacions dels seus participants. Però, sobretot, el primer ministre defensa la seva decisió emparant-se en el nul marge de maniobra que, una vegada més, li deixen des de l’FMI, el BCE i la Comissió Europea. “Ens enfrontem a les exigències dels creditors respecte a la liberalització dels acomiadaments, el restabliment del tancament patronal i el canvi del quòrum per a les assemblees sindicals de primer grau. Només vam cedir en l’últim”, va destacar Tsipras a l’agència EFE.

Xifres d’ocupació optimistes?

Les últimes dades publicades per l’Autoritat Hel·lènica d’Estadística (ELSTAT) parlen d’una taxa d’atur que es va situar en el punt més baix des del 2011 el passat octubre, amb un 20,7%, a més que l’alarmant 44,4% que el 2017 encara afectava els més joves va baixar a un 40,8% . Però les xifres, a més de seguir sent les més alts dins de la UE, no són rostres ni llars. La recuperació econòmica en la qual el partit de govern s’escuda de les crítiques constants de l’esquerra tranquil·litza els mercats i injecta en la població cert alleujament, tot i que no es basa en una reestructuració substancial sinó en el conegut pegat del treball precari i la contractació temporal.

“Som conscients que, malgrat l’optimisme que mostren les xifres de l’atur i la innegable millora de la nostra situació econòmica, el problema segueix sent greu quant al nivell salarial, que cada vegada és més baix, i a l’augment de treball a temps parcial sense cap garantia de continuïtat”, afirma Iorgos Petrópoulos, membre del Comitè Executiu de ADEDY, la Confederació de treballadors públics de Grècia.

“Tothom sap que aquest govern és sota el xantatge de la UE i, per això, en pren mesures a les quals hi estem completament en contra, com els talls al dret de vaga o la falta de noves contractacions de treballadors públics. La situació és molt seriosa, sobretot als sectors d’educació i salut“, reclama Petrópoulos, fent referència als sous d’aproximadament 800 euros que un mestre rep per una feina a jornada completa o els 700 que guanya un metge en un hospital públic.

Un nou sistema de desnonaments: la subhasta electrònica

Malgrat haver aprovat el paquet de 100 noves mesures d’austeritat a finals de gener, el govern grec encara no ha aconseguit el beneplàcit de l’Eurogrup pel desemborsament del darrer tram de préstecs que van començar amb el rescat del 2010. Els ministres de finances de la UE van concloure a mitjans de febrer que Grècia ha completat la majoria de les reformes requerides pels seus creditors però que el més significant per a ells encara no s’havia produït: els desnonaments de milers de deutors d’hipoteques a través d’un nou sistema electrònic.

Els diputats de Syriza van engegar el sistema de subhastes electròniques el 2016 però ls’ha trobat amb la resistència de la ciutadania organitzada entorn del col·lectiu Den plirono (“No en paguem”), que s’ha plantat als jutjats cada dimecres per impedir que el procés es dugués a terme, aconseguint que notaris i fins i tot policies es neguessin a fer efectius els desnonaments. No obstant això, aquest mes davant l’ultimàtum del Banc Central Europeu, la implementació del sistema de subhastes per internet es va accelerar amb la urgència de tancar el forat de 110 mil milions de préstecs dolents derivats dels anys de bombolla financera.

El saqueig més gran de la història

L’economista, empresari naval i exassessor d’Alexis Tsipras Evangelos Kritikós explica que els bancs grecs “van amagar el problema sota la catifa” perquè van intentar -especialment entre el 1997 i el 2010- ajornar els deutes el més possible per tal d’obtenir la recapitalització estrangera. “Tu podies pagar 20 euros per mes quan la hipoteca era de 300, no hi havia cap límit”, diu Kritikós. I aquesta “mala praxi”, que també inclou la nul·la verificació de la viabilitat econòmica dels sol·licitants abans la concessió d’un crèdit, és el que ara la Federació Nacional per la Protecció dels Prestataris que l’especialista presideix vol provar davant les corts per tal de posar fre a desnonaments considerats injusts.
“Els propietaris dels grans bancs nacionals van posar-se a les butxaques 8.000 milions d’euros en un lapse de vuit anys i, quan tot va col·lapsar, van abandonar les entitats financeres i van demanar el seu rescat”, adverteix Kritikós. “Com és que no es va exigir responsabilitats al govern? El problema privat es va transformar en públic i nosaltres hem de pagar des d’alkshores directament o indirectament més de 200.000 milions d’euros”, denuncia l’economista.

“Es van vendre el 2016 els quatre bancs sistèmics grecs -prèviament recapitalitzats per l’Estat- a fons estrangers per 4.000 milions d’euros, però amb això aquests fons es van quedar també els 250.000 milions en hipoteques que corresponien a les entitats hel·lenes, duent a terme el saqueig més gran de la història europea”, puntualitza l’economista. “Papandreu [l’exprimer ministre Iorgos Papandreu] hauria d’haver deixat anar a la banca cap a la bancarrota”.

Activisme científic contra els desallotjaments

El mètode que la vintena d’avocats i economistes membres de la Federació Nacional per la Protecció dels Prestataris desenvolupen té un nom, ‘activisme científic’, una mena de versió evolucionada de la campanya que es duia a terme a les portes dels jutjats i que ara, amb les noves subhastes electròniques, va perdre tot el seu sentit. El “dogma” implementat per la plataforma es basa en una rigorosa recerca dels orígens dels diners prestats i de la gestió de la hipoteca al llarg del temps por part del banc, amb l’objectiu de forçar als demandants a replantejar-se fer fora el demandat. Aquest mes, per exemple, els activistes “científics” van evitar un desnonament en enviar una carta-document al president d’Alpha Bank -una de les entitats financeres recapitalitzades per l’Estat i després venuda a l’estranger per gairebé res- on l’informaven que provarien davant les Corts que aquell desnonament causaria grans pèrdues al banc (i, per tant, també als diners públics que el van salvar). “Si vostè fa el desallotjament, rebrà menys diners d’això que del pagament del préstec. El convidem a anar al jutjat per provar que aquest procés és bo per a la seva entitat, així com que tota la gestió del deute va estar acord a la llei”, increpa el text, que els avocats van redactar minuciosament, van acompanyar de documents i, a més, van enviar a totes les autoritats -primer ministre i president del Tribunal Suprem inclosos.

Però l’acció no s’acaba aquí, el procurador de l’Estat encarregat de fer efectiu el desallotjament també rep una carta de la Federació demanant-li la declaració de la renda dels darrers cinc anys de totes les persones que hi participen, amb l’objectiu de demostrar que els diners del préstec són nets i no en provenen d’accions il·legals. “Tot això és molt difícil de provar, així que el banc s’amoïna i, finalment, resol no fer fora els deutors”, afirma Evangelos Kritikós, aquest activista apassionat i convençut, malgrat que les piles d’expedients arribin al sostre i al voltant de 150 persones desesperades l’esperen cada dia a la porta de la seva oficina del port del Pireu.

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.