Les relacions ja eren tenses, però la campanya electoral a Catalunya i el resultat de les eleccions han portat els populars a iniciar una estratègia que passa per posar a prova el partit d’Albert Rivera.

És en aquest context que cal interpretar que el PP sortís ahir en bloc a exigir a la candidata de Ciutadans, Inés Arrimadas, guanyadora en vots i en escons de les eleccions del dia 21, que “assumeixi la seva responsabilitat com a força guanyadora a Catalunya i obri una ronda de contactes amb la resta de partits, per veure les possibilitats de formar govern”.

El repte persegueix dos objectius. En primer lloc posa en evidència que la victòria de Ciutadans és la que és: limitada. I en segon lloc, crida a l’ordre el partit d’Arrimadas perquè per molt que hi hagi una majoria independentista –fruit de la suma dels vots de JxCat, ERC i la CUP– el pes dels representants dels grups constitucionalistes s’ha de deixar sentir, sobretot quan es constitueixi la nova Mesa del Parlament per la qual passaran decisions clau per a l’ arrencada de la legislatura com serà el dret de vot dels diputats absents, bé perquè estan empresonats o fora d’ Espanya. El que es decideixi a l’ òrgan rector de la Cambra catalana podria marcar el curs de la política catalana en els propers anys.

Per això tant el coordinador general del PP, Fernando Martínez-Maillo, com el portaveu del grup popular al Congrés, Rafael Hernando, es van afegir ahir a l’estratègia que ja havia apuntat el candidat popular a Catalunya, Xavier García Albiol, per denunciar el que consideren, en paraules de Maillo, l’“al·lèrgia a governar i decidir” de Ciutadans.

En una entrevista a la Ser, el número tres del PP va subratllar que al seu partit li agradaria que Arrimadas “fes la seva feina” i “intentés formar govern a Catalunya”, després d’haver estat la formació més votada, perquè “no s’ha de posar amb safata als indepen­dentistes la possibilitat de formar govern”.

Rafael Hernando, per la seva banda, va qualificar d’“error” haver “llançat la tovallola” i renunciat a formar un executiu alter­natiu a l’independentista. “No és bo que algú que guanya les eleccions hi renunciï sense més ni més, és un error. Ha de reivindicar la seva victòria i les conseqüències que té”.

Tots dos saben que la formació d’un govern avalat pels partits constitucionalistes és numèricament inviable, però, ateses les dissensions al si de l’independentisme, creuen que se’ls ha de posar difícil i ressaltar les seves contradiccions. “Hi ha moltes coses per parlar”, diuen al Partit Popular, i recorden que la Mesa del Parlament és prou important per intentar condicionar la seva composició, cosa que requeriria que Inés Arrimadas iniciés aquesta ronda de contactes que reclamen.

L’elecció de la presidència de la Cambra serà la primera prova de foc per als independentistes. La proposta de la candidatura de Carles Puigdemont perquè la presidenta continuï sent Carme Forcadell serà un pas important i un regal enverinat per a ERC.

Al PP afirmen que els constitucionalistes poden aconseguir càrrecs clau a la Mesa i fins i tot impedir que els independentistes hi tinguin majoria, malgrat tenir majoria absoluta.

En aquest sentit recorden que tant els diputats electes que són a la presó, Oriol Junqueras, Jordi Sánchez i Joaquim Forn, com els que van fugir a Brussel·les, amb Carles Puigdemont al capdavant, poden adquirir la condició de diputats en la seva actual condició, però ja no està tan clar, segons l’actual reglament de la Cambra, que puguin votar en la investidura si el candidat és a la presó o fugit. Puigdemont podrà presentar la seva candidatura a la presidència de la Generalitat sense ser present al país? Tot dependrà, asseguren al PP, de la interpretació que faci la Mesa del : d’aquí ve la rellevància de la seva composició, i en això, recorden, Ciutadans hi té molt a dir.

Amb decisions tan importants per adoptar, al PP li sembla un error “deixar la iniciativa” als independentistes i no intentar res. Més encara perquè creuen que, ateses les actuals circumstàncies –amb vuit diputats en dubte – els independentistes podrien no tenir majoria per elegir els membres de la Mesa del Parlament.

Per aquesta raó, el coordinador general del PP, Martínez-Maillo, insisteix: “Cal estar preparat per a qualsevol escenari”, sobretot després de les dissensions entre ERC i Puigdemont”, i el que no pot fer Ciutadans és “amagar-se”.

Tot i això, Ciutadans no preveu aquesta possibilitat. El seu secretari general, José Manuel Villegas, va reiterar ahir en una entrevista concedida a la Ser que no prendran la iniciativa per formar govern, tot i que va subratllar que “no renunciem a res, però cal formar govern amb forces constituciona­listes, i aquestes sumen el que sumen”.

El PP, tanmateix, pensa també en altres circumstàncies que no afecten només Ciutadans. Si s’intentés posar en evidència la fràgil superioritat numèrica independentista, “tant els comuns com el PSC haurien de retratar-se”, cosa que, pensant en una futura repetició d’eleccions, que els populars no descarten, podria servir per explicar als electors on aniria el seu vot cas que tornessin a haver d’ anar a les urnes.

I, per què no, així també el PP es venja de Ciutadans i troba una ferida on burxar. Al PP estan enfadats per la duresa amb què Albert Rivera es va ­referir als populars al llarg de la dura campanya catalana. Va arribar a dir que votar el PP era “un vot a les escombraries”. Tot això s’afegeix a actituds del partit d’Albert Rivera, com per exemple en la tramitació de la quota basca, que va posar damunt la taula una altra polèmica ter­ritorial que era el que menys volia Mariano Rajoy, o el fet d’enganxar-se a la reivin­dicació de salaris dels sindicats de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil quan no ho havien plantejat mai. Ara, doncs, els populars no els en passaran ni una, i tot i que saben que els ­necessiten al Congrés, asseguren que no callaran: “Ciutadans està molt acostumat a anar per on bufi el vent”, assegura Maillo.

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.