Quatre dies després que, el passat dilluns, es materialitzés el trasllat de les obres de Sixena des del Museu de Lleida a la localitat aragonesa, el director de l’equipament lleidatà, Josep Giralt, fa balanç dels esdeveniments. Respon a les critiques del president aragonés, Javier Lambán, i hi veu en el trasllat una decisió més política que tècnica. “Les obres havien de sortir al preu que fos”, interpreta. 

Dilluns, vostè i els seus treballadors van sortir a donar les gràcies a les persones que s’havien concentrat des de la matinada a les portes del museu

Va ser un dels moments més durs del dia. Quan veus que hi ha tanta gent a fora que ha estat donant suport malgrat la climatologia i les circumstàncies, doncs costa oblidar-ho. Estàvem molt emocionats i em va costar molt soportar-ho, però d’alguna manera vam veure que la comunió de societat civil, gent de Lleida, museòlegs d’arreu era una unió real i sentida. No només hi havia gent que aplaudia, també vaig veure gent plorant i aquestes coses s’encomanen i personalment va ser un moment molt complicat. Pel meu càrrec podia permetre’m sortir a fora al carrer i veure les cares de la gent i llavors entrava a dins per calmar als meus companys i transmetre’ls tot allò que m’oferien des del carrer.

Alguns tècnics d’Aragó i el president de la comunitat autònoma van dir que el Museu de Lleida “no havia fet bé la seua feina de conservació de les obres”.

Com que ara ja ha anat passant els dies i hem tingut temps de reflexionar voldria dir dues coses. La primera seria que jo crec que un president d’una comunitat autònoma si ha de fer declaracions que estan entre el cinisme i la indocumentació, millor que no les faci. Les coses es van posant al seu lloc, ell no té coneixement del seu patrimoni, està en un monestir que es va incendiar al 36, tot el que hi havia dins es va malmetre. Per nosaltres allò més fàcil seria dir-li que potser ha pogut reclamar unes peces gràcies a la conservació feta pel museu de Lleida. Ell no té en compte que qui ha demanat l’execució provisional ha estat ell. Sempre havíem alertat que hi havia una sèrie de peces que no es podien moure perquè havien sofert l’incendi i eren molt fràgils. Havíem fet una conservació preventiva però no es podien moure. No ho van escoltar ni van llegir els informes. A més el trasllat es va fer amb pressa i quan ho vols fer corrent el que també passa és que carregues les caixes de mala manera i així ho vam veure nosaltres.

Considera, llavors, que les queixes del senyor Lambán poden venir fruit del seu desconeixement sobre trasllat d’obres d’art?

Jo li diria que és un home amb molt poca cultura i que l’únic que li interessa és atiar un odi que només el tenen ells. Nosaltres no hem dit cap d’aquestes paraules al president. No sé si els aragoneses es mereixen aquest president.

Si a l’Aragó ja sabien del mal estat d’algunes peces, d’on venen les queixes?

Jo crec que ells només tenien una cosa al cap: les obres d’art havien de sortir al preu que fos. Si aquest preu suposa la destrucció els és igual. Si haguessin pensat que és patrimoni de tothom i que destruirien un patrimoni que ens pertany a tots potser ho haurien fet d’una altra manera. Els vam dir que 11 peces no es podien moure de cap manera perquè són molt fràgils i no van fer cas.

Compleix el nou equipament de Sixena els requisits per garantir un bon estat de conservació de les peces?

Nosaltres, en una sèrie d’informes presentats als jutjats, ja vam avisar que no. Considerem que el monestir no és el lloc més adequat per portar aquestes peces. Jo també vaig dir que preferia que aquestes peces estiguessin en qualsevol museu aragonès abans que a Sixena. Perquè al monestir, la sala que acull les obres no té un control de temperatura constant, i això fa que es deteriorin les peces amb més velocitat.

És possible que s’acabin traslladant a un altre indret aquestes obres?

Ja ho he dit, i els hi recomano que les traslladin a un altre lloc. La informació que jo tinc és que, de moment, les caixes i les peces romandran al monestir i la idea és que s’hi quedin. Jo només demano que les cuidin i que les portin a un lloc que reuneixi les condicions òptimes.

Ara als pedestals on hi havia obres de Sixena hi ha flors de paper grogues, amb el significat que això comporta. Què teniu previst posar-hi en el seu lloc? Si és que heu decidit posar-hi alguna cosa

És una iniciativa anònima que ens la vam trobar dimarts a l’obrir les portes del museu. Hem perdut set peces de les que estaven exposades. Jo crec que l’any vinent hi posarem unes altres obres noves que ens ajudin a explicar la història del museu. La part de Sixena intentarem explicar-la al voltant de la cadira de la Priora, una de les peces més importants del museu. Jo crec que un cop passades les vacances de Nadal ja començarem a reconstruir el fil conductor de la història del museu.

El Consell Internacional de Museus, l’ICOM, desaprova el trasllat de les obres de Sixena a l’Aragó i parla d’actuació insòlita

Vam demanar que l’ICOM Espanya fes una declaració al voltant d’aquest tema. Sempre ho hem dit que aquest és un cas que encara està sota judici i no té una sentència ferma. El més important eren les peces i si no hi havia sentència creiem que s’havien de quedar a Lleida. Aquesta és la primera vegada al món que a un museu hi entra la policia judicial per endur-se algunes obres d’art. I no només la polícia sinó la divisió de la guàrdia civil més dura. A mi em sembla que és una mica exagerat anar a buscar unes peces i a la matinada. Són afers que són poc ortodoxos que no lliguen bé amb la pau i els valors que vol transmetre un museu.

Creu que les obres que han marxat tornaran algun dia a Catalunya?

Jo estic convençut que aquesta sentència que està en curs la guanyarem al Tribunal Suprem. En dos o tres anys màxim, les peces tornaran a Catalunya i a Lleida, ja que van ser comprades de forma lícita i la transacció va tenir lloc de forma molt legal.

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Conoce cómo se procesan los datos de tus comentarios.