Els blocs existeixen. Els partits que concorren a les eleccions del 21D s’han esforçat -uns més que d’altres- a defugir la separació entre els partidaris de la República i els que han donat suport a l’aplicació del 155. Però el darrer debat electoral l’ha demostrada en la pràctica. Pel senzill fet que la immensa majoria de les rèpliques i contrarèpliques s’han dut a terme d’un a altre bloc. Amb els Comuns atrapats en aquesta dinàmica, incòmo#da per a ells, i amb els socialistes intentant aportar matisos propis que els diferenciïn de les forces espanyolistes.

El debat, emès per TV3 i moderat pel director de la cadena, Vicent Sanchis, ha estat anòmal -com els altres debats televisats d’aquesta campanya- pel fet que no hi han pogut concórrer tots els candidats. No ho han fet els líders d’ERC, Oriol Junqueras, i JuntsxCat, Carles Puigdemont, empresonat l’un i autoexilat l’altre, que han estat substituïts per Marta Rovira i Jordi Turull, respectivament. I aquestes anomalies, i el 155, han protagonitzat un debat crispat, que han completat Inés Arrimadas (C’s), Miquel Iceta (PSC), Xavier Domènech (CeC), Xavier García Albiol (PP) i Carles Riera (CUP).

Els candidats han obert el foc amb una breu exposició (un minut) en què ja s’han posat les cartes cobre la taula. Turull ha insistit en la necessitat de ratificar a les urnes el Govern cessat, amb Puigdemont al capdavant; Rovira ha parlar de la “demofòbia” de l’Estat i n’ha posat com a exemple l’absència de Junqueras, mentre que Riera ha aportat xifres no pas econòmiques, sinó de nombre de ferits en la repressió de l’1-O, d’imputats pel procés i de lleis catalanes suspeses pel Constiucional.

El bloc constitucionalista, justament, ha coincidit a culpar els independentistes de la situació actual: per la “fugida endavant” del “partit del 3%” que “s’ha carregat l’autonomia” (Arrimadas), o per la decisió d’emprendre “el camí de la ruptura” el 27S en contra d’una “majoria de ciutadans”. Amb els matisos d’Iceta, que tot i que ha atorgat a l’independentisme “la major part” de les responsabilitats, per “fulminar l’estatut”, també ha apuntat al PP quan ha dit que hauria calgut un “pacte” sobre el propi Estatut i el “finançament”. I amb Domènech fent equilibris: ha criticar el trencament del “pacte estatutari” a mans del PP i ha lloat el moviment “democràtic” de l’1-O, però també ha acusat els independentistes que el procés ha estat “massa de partit” i menys “de país” a partir del 27S.

Una dinàmica que ha quedat més clara encara en el bloc dedicat als futurs pactes electorals. El representant de JuntsxCat, Jordi Turull, ha reiterat que la seva única opció és “restituir” Puigdemont. “O Puigdemont o el president del 155”, ha proclamat. Rovira -que defensa investir el seu propi candidat, Oriol Junqueras-, no l’ha contradit, i només ha dit que “els independentistes volem un mandat clar” i que, després del 21D “haurem de parlar”. Exactament el mateix, però des del seu propi bloc, han afirmat Arrimadas y Albiol. La primera ha demanat liderar “un Govern constitucionalista el més ampli possible”, i el segon ha posat sigles: el propi PP, C’s i el PSC, tot i que ha recriminat al representant socialista, Miquel Iceta, la seva “certa ambigüitat”. Una “ambigüitat” que ha consistit a diferenciar-se dels que “pensen que de amb dir ‘no’ a la independència n’hi ha prou”, en òbvia al·lusió a PP i C’s. 

Fora de la dinàmica de blocs, Domènech ha criticat Iceta, situant-lo en “l’habitació del pànic” per la seva aliança implícita amb taronges i populars -a la qual cosa Iceta ha reaccionat irat, recordant-li el pacte de govern de l’ajuntament de Barcelona, trencat “unilateralment” pels Comuns-. I Riera ha trencat en certa mesura l’harmonia independentista quan ha preguntat a ERC i JuntsxCat -sense dir noms- “de què volen dialogar” amb un Estat que es tanca al diàleg. A la qual cosa Rovira no ha pogut evitar un “sempre ens hem posat d’acord” que Riera ha ignorat.

Les interrupcions i les al·lusions personals, de fet, han estat una constant del debat, amb un Sanchis que ha optat generalment per no tallar-les -vostè és un moderador molt moderat”, li ha arribat a etzibar Iceta-. Unes interrupcions que s’han produït generalment d’un bloc a un altre -i molt especialment entre Rovira i Arrimadas, que ja van protagonitzar un agre debat en solitari a l’inici de la campanya-. Amb el matís que els representants dels partits constitucionalistes també s’han dedicat a estovar-se entre ells. Com quan Albiol ha dubtat de la ‘lleialtat’ de C’s i el PSC, recordant anteriors pactes amb Podem i ERC, respectivament, o quan ha recriminat a Iceta la seva demanda d’indultar els presos.

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.