El 2018 arrencarà amb encariments en els subministraments bàsics –aigua, llum i gas– i en el transport públic per a bona part dels catalans. Malgrat que el Principat acumula diversos anys de creixement macroeconòmic, els increments pràcticament no han arribat als sous i, en canvi, són constant en determinats serveis fonamentals. Mentre que el preu de l’electricitat a l’Estat espanyol acumula quatre mesos d’augments, aquesta setmana s’han aprovat les noves tarifes del gas, l’aigua i la llum i en tots els casos s’eleven. Els encariments han provocat crítiques de moviments socials i plataformes ciutadanes, partidàries de mantenir les tarifes almenys congelades.

El consell d’administració de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) ha aprovat aquest dijous el primer encariment tarifari des del 2014, després de tres anys amb els preus congelats. En concret, el preu dels bitllets s’eleva al voltant del 2%, el que significarà que la T-10 –la targeta més popular– costarà 10,20 euros en la primera zona tarifària i 20,10 en la segona. Les administracions que participen a l’ATM –la Generalitat de Catalunya, que en té el 51%; l’Ajuntament de Barcelona, el 25%; i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que hi aporta el 24%– han justificat la decisió amb l’argument que el Govern espanyol no ha atès la demanda d’incrementar la seva aportació econòmica al transport metropolità de la capital catalana.

En concret, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, havia demanat a l’executiu de Rajoy un increment de 40 milions, per situar la seva aportació en els 148 milions, la mateixa xifra que hi destina el consistori. De fet, des del 2010 la partida que hi dedica el govern central ha caigut un 33%, mentre que les de l’Ajuntament, l’AMB i la Generalitat han augmentat globalment en un 56%.

L’associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) es mostra crítica amb aquest argument i advoca per canvis profunds en el model. El president de la PTP, Ricard Riol, explica a Públic que “no estem en contra que s’actualitzin els preus, però sí que es faci un increment lineal de tots els tipus de transport, perquè afecta de la mateixa manera un usuari habitual que un d’esporàdic“. Per a Riol un dels problemes de l’actual model de sistema tarifa és que “no es protegeix els usuaris habituals, quan s’hauria de buscar-ne la fidelització”.

La PTP considera que s’ha d’exigir responsabilitat a les tres administracions implicades –estatal, autonòmica i local–, ja que a l’Estat més que demanar-li una aportació directa al sistema tarifari el que se li ha d’exigir és una “millora” de les infraestructures, com ara el carril bus de la B-23 o resoldre els problemes del sistema de rodalies de Renfe. A la Generalitat, l’entitat li recorda que hauria de complir amb una millora del finançament activant els mecanismes previstos a la llei 21/2015 de finançament de transport públic, mentre que a l’Ajuntament li demana que compleixi el programa electoral de Barcelona en Comú i posi en marxa la promesa T-Ambiental. “Estem una mica decebuts [amb el govern de Colau]. Ara ja no es poden excusar en un desconeixement de la matèria, el que hi ha és covardia política”, opina Riol.

En un comunicat, la PTP advoca per un seguit de mesures a curt i a llarg termini per sacsejar l’actual sistema tarifari. Entre d’altres qüestions, planteja implantar una T-10 unipersonal que tingui un preu similar al de l’actual T-10 i que es pugui utilitzar només durant un mes. Per compensar-ho aposta per incrementar el preu de la T-10 actual, que és multipersonal i la que fan servir els turistes i visitants ocasionals. A més a més, vol que s’implanti una T-Mes amb viatges il·limitats que tingui un preu similar a l’actual T-50/30. L’objectiu seria que els viatgers esporàdics, com ara els turistes, assumeixin un increment que permeti subvencionar més els usuaris habituals. A llarg termini, la plataforma vol que la futura T-Mobilitat “adeqüi el preu segons l’ús posant un límit inferior i superior a la despesa i afavorint la personalització de les ofertes per a cada tipus d’usuari, incloent-hi els casos de necessitat econòmica”. A més, també planteja una regulació diferent de les zones tarifàries que, entre d’altres aspectes, eviti que la diferència de preu entre les zones 1 –Barcelona i zones adjacents– i la 2 sigui gairebé del doble.

Crítiques d’Aigua és Vida a l’increment tarifari

També aquest dijous, el consell d’administració de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha aprovat un increment de l’11,8% de la tarifa de l’aigua en alta per a l’any vinent, és a dir, del preu que ajuntaments i empreses subministradores paguen a Aigües Ter Llobregat (ATLL). La mesura afecta uns 90 municipis de la demarcació de Barcelona –inclosa la capital–, on viuen 4,5 milions de persones. L’ACA, que depèn del Departament de Territori i Sostenibilitat de Generalitat però també compta al consell amb representants de les administracions locals, calcula que les companyies subministradores del servei en baixa –és a dir, des dels dipòsits municipals fins a les llars– repercutiran l’encariment al consumidor final que, en funció del consum, pagarà al voltant d’un euro més al rebut mensual.

ATLL és una empresa pública, però gestionada des del 2012 per la multinacional Acciona. Aquesta privatització del servei va ser molt polèmica per diverses raons. D’entrada, perquè l’altra aspirant a la concessió, Agbar, va obrir un litigi judicial que encara no s’ha acabat però que probablement implicarà el retorn de la gestió a mans públiques –el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va anul·lar la concessió el 2015 i ara s’està a l’espera de la resolució definitiva del Tribunal Suprem–. I també perquè diversos partits i plataformes ciutadanes rebutjaven que passés a mans privades, amb diversos arguments, com ara el previsible increment de tarifes.

L’entitat que en tots aquests anys ha liderat les mobilitzacions favorables a la desprivatització del servei és Aigua és Vida, que també s’ha oposat a l’encariment de la tarifa. En una roda de premsa celebrada aquest dijous, la plataforma ha qualificat d'”inversemblant” l’increment tarifari, atesa la situació judicial d’ATLL i ha reclamat la “congelació” del preu. A més a més, Aigua és Vida recorda que del 2008 al 2016 la tarifa que es paga a ATLL s’ha incrementat un 138% i que en el mateix període s’han executat “més de 75.000 talls d’aigua” només a l’àrea metropolitana de Barcelona.

Aigua és Vida també ha rebutjat la versió de l’ACA, que ha atribuït l’increment tarifari a l’aplicació de l’article 155, ja que hauria impedit la modificació del contracte del servei per congelar el preu a canvi de la renúncia a cobrar una part del cànon de concessió. La plataforma recorda que, ara fa un any, l’aleshores conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, va comprometre’s a portar a terme aquesta modificació de contracte, però a la pràctica no es va abordar i, per tant, “no es pot justificar amb l’article 155” l’encariment actual.

“Cal una auditoria dels costos del sector energètic”

Als increments de l’aigua i el transport públic s’hi han d’afegir els de la llum i el gas. L’electricitat acumula quatre mesos consecutius d’encariment i el rebut ja se situa en gairebé 82 euros mensuals de mitjana, segons va denunciar dimarts l’organització Facua-Consumidors en Acció. En comparació amb el mateix període de l’any passat, la tarifa s’ha apujat un 2%. Finalment, el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) ha anunciat aquest dijous que la tarifa d’últim recurs (TUR) del gas natural, la regulada pel govern espanyol i que tenen la majoria d’usuaris, s’encareix al voltant d’un 6,2%. En concret la TUR 1, a la que estan acollits els clients que utilitzen el gas per al subministrament d’aigua calenta i cuina, s’incrementa el 4,9%, mentre que la TUR 2, que també implica calefacció de gas, puja un 6,6%.

Per a la portaveu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), Maria Campuzano, “tenim un sistema energètic, tant l’elèctric com el del gas, controlat per un oligopoli i molt poc transparent”. En declaracions a Públic, Campuzano denuncia que “no tenim prou informació sobre què es paga i com es decideix la pujada de preus” i advoca per endegar una “auditoria de costos del sector energètic” per tenir clar quins conceptes es paguen exactament. L’auditoria, que hauria de comptar amb la participació i el control de la ciutadania, és una demanda de fa anys de l’APE, però que de moment no s’ha portat a terme perquè ni el sector ni el govern espanyol “hi tenen cap interès”.

Campuzano afegeix que el bo social de la llum aprovat per l’executiu estatal “només és un pedaç” perquè només beneficia molt poques persones i no és una “solució” a la pobresa energètica. El bo, que ni tan sols existeix en el gas, hauria de modificar-se per una “tarifa social adaptada als ingressos de les famílies”, perquè un descompte fix com l’actual que beneficia molt poca gent “no resol la situació”.

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.