Si una cosa ha quedat clara després de les eleccions del 21 de desembre és que l’independentisme confirma la seva solidesa i que, progressivament, cada cop és l’opció preferida per a més catalans. Només el gran augment de participació –230.000 vots més que als comicis del 27 de setembre de 2015– explica un lleuger retrocés en el percentatge de vot –passa del 47,8% al 47,5%– i la pèrdua de dos diputats. Amb tot, entre Junts per Catalunya, ERC i la CUP sumen 70 diputats, el que significa que l’independentisme manté la majoria al Parlament. El que sí ha canviat és la distribució dels suports entre els partits independentistes. D’entrada, perquè aquesta vegada ERC i l’antiga CDC –aquest cop sota el nom de JxCat– han comparegut per separat i no han reeditat Junts pel Sí i, de sortida, perquè la CUP s’ha vist afectada pel que podríem anomenar vot útil i ha perdut més de 140.000 sufragis i sis dels deu escons que tenia.

L’aplicació de l’article 155 i una mobilització insòlita en unes eleccions catalanes –la participació del 81,9% supera de set punts la de fa dos anys, que marcava el sostre– no han suposat l’enfonsament de l’independentisme. Ha sumat gairebé 100.000 vots més que el 27S i n’ha recollit 20.000 més que els obtinguts pel sí al referèndum de l’1 d’octubre. Ara bé, la contrapartida evident és que Ciutadans s’ha convertit, i amb una diferència significativa, en la formació més votada del Parlament de Catalunya. L’independentisme en conjunt ha obtingut uns resultats força similars als dels darrers comicis, si bé és cert que amb alguns matisos pateix un lleuger retrocés en zones on és absolutament majoritari i aguanta millor, i fins i tot millora una mica en aquells territoris on acostuma a obtenir menys suport.

D’entrada, ha guanyat vots a les quatre províncies, un fet que s’explica per l’augment de participació i que demostra com, ni que sigui a un ritme inferior, el moviment encara creix. Ara bé, si ens fixem en el percentatge de vot, cau quatre dècimes a Barcelona i un punt a Girona, mentre que a Tarragona es manté en el 49% i a Lleida, fins i tot, guanya gairebé un punt i arriba al 64,2% dels sufragis, un nivell molt similar al de Girona. A la demarcació de Barcelona, la comarca on més cau és el Moianès, amb 1,7 punts, seguida del Barcelonès, amb 0,8, i el Garraf (0,7), però resisteix als vallesos i fins i tot millora sis dècimes al Baix Llobregat.

Són clau els 1,5 punts que perd a Barcelona ciutat, que s’expliquen perquè la CUP es queda amb la meitat de suports que tenia i passa del 10 al 5,3% dels vots. Ara bé, com arreu del Principat, la suma d’ERC i JxCat supera el resultat obtingut per JxSí el 27S. En canvi, a la resta del Barcelonès –Badalona, l’Hospitalet, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià del Besós– l’independentisme avança, si bé cal dir que partia de nivells força baixos. A bona part de l’àrea metropolitana, la CUP cau per sota del 5% dels sufragis, i ERC es disputa la segona plaça amb el PSC en nombrosos municipis del voltant de la capital, una zona dominada ara per C’s. A Sabadell, Terrassa, Sant Boi, Cornellà, el Prat, Mollet o Gavà l’independentisme es manté estable o bé puja una mica. En canvi, pateix retrocessos en territoris on té més força, com Manresa, Vilanova i la Geltrú, Sant Cugat, Vilafranca del Penedès, Granollers, Vic o Igualada.

Millora significativa a l’Ebre, caiguda a Girona

Pel que fa a la província de Tarragona, un dels fets destacats és el fort creixement de l’independentisme a les Terres de l’Ebre, amb 3,7 punts més de suport al Baix Ebre, 3,2 al Montsià o 2,4 a la Ribera d’Ebre. A les comarques més poblades, es manté gairebé estable al Tarragonès –guanya mig punt a la capital, però retrocedeix a Salou i Vila-seca, on Ciutadans ha arrasat–, i al Baix Penedès, en què la millora de Cunit i Calafell compensa la caiguda a la capital, el Vendrell. Al Baix Camp, en canvi, l’independentisme perd sis dècimes, el mateix percentatge que perd a Reus. Com passa a Barcelona, les tres forces partidàries de la secessió perden un diputat, fonamentalment perquè la CUP no manté l’escó que tenia. El Priorat es manté com una de les comarques més independentistes de Catalunya i el suport a aquesta opció fins i tot creix una mica i supera el 80%.

Girona es manté com la demarcació amb un major suport a l’independentisme, però amb el 64,7% dels vots perd un punt respecte el 2015, tot i guanyar 9.000 vots. Amb l’excepció de Girona i Blanes, a la majoria de les principals poblacions de la demarcació retrocedeix en termes percentuals: Figueres, Olot, Lloret, Salt, Sant Feliu de Guíxols, Roses, Castelló d’Empúries i també en comarques nítidament partidàries de l’Estat propi, com el Ripollès, la Garrotxa o la Cerdanya. Finalment, a Lleida l’independentisme manté 11 diputats, ja que JxCat (6) i ERC (5) en guanyen un respecte els 10 que tenia JxSí i la CUP perd el que va obtenir fa dos anys. A les comarques més poblades guanya suports tant en termes absoluts com relatius, començant pel Segrià (+1,8), la Noguera (+,14), l’Urgell (+0,8) o el Pla d’Urgell (0,4). L’Aran es manté com la comarca menys independentista de Catalunya, amb només el 30,7% dels vots, i fins i tot registre una caiguda de tres dècimes.

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.