Treballa a Brussel·les a contrarellotge. Carles Puigdemont (Amer, La Selva, 1962) encapçala Junts per Catalunya (JuntsxCat), una organització creada fa poc més de tres setmanes amb la qual pretén aconseguir restablir el govern de la Generalitat existent abans de l’aplicació de l’article 155. Rep Públic en un hotel de Brussel·les, durant les últimes hores de campanya i, entre moltes reflexions, trasllada la seva confiança que Mariano Rajoy i el seu equip paeixin el resultat d’unes eleccions que, segons ell, deslegitimaran la intervenció del govern del PP a l’Administració catalana. El president Puigdemont es pregunta si algú està demanant al president Rajoy que atengui a la realitat dels 2,3 milions de catalans que van votar l’1 d’octubre. I respon també a l’interrogant sobre els destinataris del missatge del rei en la “fatídica nit del 3 d’octubre tot això des de Brussel·les deu ser dur personalment. Com es troba en aquest aspecte?
re”
.

Com està, president?

Bé. Dins de les circumstàncies, bé.

Aquest dijous anirem a votar. Com li explicaria vostè l’actual moment polític a Catalunya a una persona de Toledo o de Sevilla?

És un moment en què està en joc la democràcia. No si hi ha independència si o no a Catalunya, sinó la mateixa democràcia. Li preguntaria si li agrada viure en un país en què es prohibeixi lluir aquest llaç groc [el mostra], parlar lliurement als mitjans de comunicació o penjar pancartes que diguin “democràcia”; això és tot el que està perseguit en aquest moment a Catalunya. I si li agrada que es liquidi un Parlament elegit democràticament.

Veure tot això des de Brussel·les deu ser dur personalment. Com es troba en aquest aspecte?

Personalment, la duresa és evident i no la recomano ni la vull per a ningú, però políticament estem molt forts perquè la nostra posició és molt sòlida. Les expectatives són molt bones i, a més, el rebuig exterior a una actitud incomprensible de l’Estat espanyol aquí es veu molt clar.

No són unes eleccions netes, i no perquè tingui por que hi hagi frau, sinó perquè el frau ja s’ha produït

Vostè diu que aquestes eleccions no són netes…

No, no ho són, i no perquè tingui por que hi hagi frau, sinó perquè el frau ja s’ha produït: perquè no les ha convocat qui ho hauria de fer; perquè les condicions en què hem de operar no són les justes ni són iguals per a tothom; perquè hi ha candidats que hem d’estar fora o a la presó per poder demanar el vot; perquè hi ha candidats que demanen el vot –com Jordi Sànchez– i que, pel sol fet de demanar-lo, han estat vexats i sancionats; perquè no tenim recursos econòmics i d’altres en tenen molts, de recursos econòmics –que algun dia hauran d’explicar…–, i perquè hi ha un Estat espanyol que ha decidit participar en les eleccions. En aquest sentit, els resultats quedaran afectats per aquestes circumstàncies.

Vostè dóna per fet que tornarà a Catalunya en els propers dies. Ho farà en qualsevol cas?

Tornaré si l’Estat espanyol es compromet a acceptar el resultat de les eleccions convocades per ell mateix amb les seves regles del joc, que crec que és el que ha de passar. Seria el súmmum que l’Estat espanyol, que ha convocat les eleccions i hi ha posat les regles del joc, després no accepti el resultat si aquest resulta ser que els catalans aposten perquè continuï el Govern cessat il·lícitament i il·legalment.

I si Junts per Catalunya no guanya, tornarà i demanarà la investidura?

Veurem quina és la decisió dels catalans. No tinc cap dubte que els catalans no blanquejaran ni legalitzaran amb el seu vot el que pretén el Govern espanyol, que és la decapitació del Govern de Catalunya. Estic convençut que els catalans no decapitaran la Presidència de la Generalitat ni el seu Govern i que podrem entrar tots junts –president, vicepresident, consellers i conselleres– al Palau de la Generalitat.

Alguns dirigents d’ERC, de JuntsxCat i vostè mateix han parlat en alguna ocasió de referèndum, una altra vegada. Vostès es plantegen de nou la possibilitat de negociar un referèndum?

Aquesta porta ha d’estar sempre oberta. Nosaltres ja ho hem proposat i ja vam celebrar un referèndum, que és vàlid per a nosaltres. Mai tancarem la porta al que és la via prioritària, que és un acord, encara que perquè hi hagi acord ha d’haver una altra part asseguda a la taula, cosa que no passa, i això a nosaltres no ens ha de paralitzar. Amb tot, si el resultat del 21D mostra la persistència de la voluntat dels catalans –i crec, honestament, que és el que passarà i la ‘recepta Rajoy’ no funcionará–, es pot exigir i s’ha d’exigir al Govern espanyol un canvi de rumb. I aquest ha de passar inevitablement per diàleg i la negociació política.

[Hi haurà ampliació]

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.