“El referèndum potser era il·legal, però era legítim”, “no cal compartir el seu ideari per solidaritzar-se amb els polítics presos”… frases com aquestes, tan freqüents als debats als menjadors i taules de cuina, als cafès, als mitjans de comunicació o a les xarxes socials a Espanya i Catalunya, han irromput exactament als mateixos espais a Alemanya. Arran d’un fet, la detenció de Carles Puigdemont en territori alemany, que ningú no s’esperava, però que ha succeït. La qüestió catalana s’ha obert un espai destacat a l’agenda pública alemanya aquests darrers dies, fins i tot si, com a l’Estat espanyol, s’hi celebra la Setmana Santa i molts han marxat de vacances. Entre les imatges de la política versallesca de Brusel·les, les fotografies de les eleccions a Egipte o les instantànies de Gaza, treu el cap, ara i adés, una estelada, davant la presó de maó vermell de Neumünster, aquí, o als carrers de Barcelona, allà.

El govern alemany està mantenint –com ara se’n diu– un perfil baix. Més enllà de l’esquerra, i més aviat de l’esquerra extraparlamentària, l’independentisme català no tenia fins no fa gaire molts suports al país. “Nacionalisme” és una paraula bruta a Alemanya per motius en els quals no és necessari entrar a fons. La qüestió catalana era comparada a nivell local amb Baviera per la seva marcada identitat regional i les seves queixes sobre el finançament del pressupost federal. El 2012, el setmanari Der Spiegel incloïa els catalans en una llista amb els escocesos, els bascos, els flamencs i els sud-tirolesos sota el gens afalagador titular de L’hora dels egoistes, suggerint que rere les reivindicacions nacionals hi havia una motivació primordialment econòmica. Les simpaties de la població alemanya cap al dret a l’autodeterminació estaven en bona mesura teledirigides per l’establishment polític i mediàtic depenent de qui, de quan i, sobretot, de la mesura en què beneficiava l’expansió del capital alemany. Per això la balcanització de Iugoslàvia va comptar amb el vist i plau de Berlín (i també de Viena), i per moments fins i tot la va animar, mentre altres reivindicacions nacionals, properes i llunyanes, passaven desapercebudes.

El referèndum de l’1-O, i sobretot les imatges de les dures càrregues policials a Catalunya, van canviar però aquesta opinió. Fa uns dies el diari Die Welt publicava una enquesta realitzada per Civey segons la qual el 51% dels ciutadans alemanys està en contra de l’extradició de Puigdemont. No obstant, ningú a Catalunya hauria de fer-se moltes esperances perquè a Alemanya –com, de fet, a la majoria d’estats de la Unió Europea–, el govern i la ciutadania tenen opinions diferents. L’any 2009, per exemple, fins a un 58% dels alemanys estava a favor de la retirada del Bundeswehr a l’Hindu Kusch (Afganistan), i tot i això tots els partits, tret de Die Linke, van votar a favor de mantenir la intervenció militar.

A l’espera del Tribunal de Schleswig-Holstein

Aquest dissabte ha arribat la darrera edició del setmanari Der Spiegel als quioscos. Ho ha fet amb un article de tres pàgines sobre el cas Puigdemont titulat Esperant Neumünster. Segons Der Spiegel, la Fiscalia espanyola vol que l’extradició de Carles Puigdemont es decideixi la propera setmana. El govern d’Angela Merkel ja va anunciar divendres que no exercirà el seu dret de veto si el Tribunal de Schleswig-Holstein decideix finalment aprovar l’extradició de Puigdemont a Espanya, ja que, al seu parer, seria una ingerència del govern federal en la decisió de la màxima autoritat judicial d’un estat federat. Tanmateix, alguns juristes i politòlegs no consideren aquesta interpretació plenament vàlida, atès que el govern federal és el responsable últim de les decisions exteriors. El debat, a poc més de 48 hores que acabin les vacances de Setmana Santa, segueix obert.

En la seva edició digital, Der Spiegel assegura que els catalans “han aconseguit el seu objectiu”: “convertir una disputa espanyola en un debat europeu”, ja que “Madrid no permetrà de bon grat que [Catalunya] marxi i perquè l’economia catalana depèn de les exportacions al mercat europeu”. “No debades”, afegeix el setmanari, “al camí a la independència els catalans l’anomenen procés: pensen en anys i potser en dècades”.

El vicedirector de la fundació Wissenschaft und Politik, Günther Maihold, afirma des de les pàgines del setmanari que ara el conflicte “s’ha internacionalitzat” i recomana que diplomàtics alemanys tractin la qüestió tant amb Madrid com amb els partidaris de la independència a Catalunya per calmar la situació. “El govern federal es troba sota pressió” en opinió de Der Spiegel, que cita l’oposició d’Alternativa per a Alemanya (AfD), Die Linke i Els Verds a l’extradició, i fins i tot arriba a dir que “no podia a Puigdemont passar-li res millor que ser empresonat”.

Un reclam que no sembla arribar a l’altra banda de l’edifici del Bundestag, on es troba la Cancelleria. Al seu article a l’edició impresa, Der Spiegel recull no només com la detenció del president català es va portar a terme en un operatiu supervisat directament pels ministeris de l’Interior i de Justícia alemanys, sinó les queixes de les autoritats del país cap als seus col·legues danesos i finlandesos. “L’escàndol no és la detenció de Puigdemont a Alemanya, el que és vergonyós és la inacció de les autoritats a Finlàndia i Dinamarca”, critica Günther Krings, secretari d’Estat parlamentari al Ministeri de l’Interior. I conté un detall que encara pot inflamar més la situació a Catalunya: si finalment Puigdemont és extraditat, explica el setmanari, “s’estalviaran haver d’enviar-lo a Espanya” i serien agents espanyols qui “haurien de recollir el rebel català” a Alemanya.

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.